Arxiu de la ‘3.5 Fórmules’ Categoria

Activitat 3.5.2

Gener 27, 2009

Per fer aquesta activitat, partirem de les hipotètiques notes d’avaluació de vuit alumnes. Hem d’inserir llinatge, nom i cinc assignatures.

portapapeles01

L’objectiu és, emprant diferents funcions, aconseguir que llinatge i nom apareguin a la mateixa casella, calcular la nota mitjana, fer aparèixer una casella indicant si l’alumne promociona o suspèn i quina qualificació global obtindria. El resultat hauria de ser el següent:

actividad_5_3_21

Ens col·locam a la cel·la A12 i fem clic damunt Insereix, funció; o sobre el botó de l’auxiliar de funcions o Control+F2. Aplicar la funció Concatena de la categoria text (doble clic a Concatena) per unir dins la mateixa casella llinatge i nom. Arrosegar aquesta funció cap abaix per a concatenar els noms i llinatges de la resta d’alumnes. Fixau-vos que el llinatge i el nom van separats per una coma i un espai (els elements de text constants els heu de col·locar entre les cometes).

La segona funció que aplicarem serà Mitjana, que ens permet calcular la nota mitjana dels alumnes. Ara en lloc de fer referència a dues caselles, com abans, ho farem a un rang de cinc cel·les, on hi són les qualificacions. Dins el paréntesis d’aquesta fòrmula heu de posar el rang de notes del qual s’ha de calcular la nota mitjana (cel·la inicial + dos punts + cel·la final). Desprès arrossegueu el quadrat petit cap a baix per tenir totes les mitjanes.

Nota: Quan fem notes mitjanes, podem trobar-nos amb una dada de text en lloc d’una numèrica; per exemple, “no avaluat”, “no presentat”. Si apliquem la funció Mitjana, no es tindrà en compte aquesta dada per fer la mitjana; llavors, si volem que les caselles que continguin text siguin comptabilitzades com un 0 (zero), hem d’aplicar la funció Mitjanaa.

La tercera funció que veurem és una de les més potents, l’anomenada funció condicional, SI. En la seva aplicació bàsica, pren tres paràmetres: un criteri i dos valors. Si el criteri s’acompleix, la cel·la adopta el primer valor, en cas contrari, el segon.
Afegirem una altra columna als resultats dels nostres alumnes, de forma que si la nota mitjana és superior a un cinc (5), aparegui al costat de l’alumne “promociona”; si no és així, hauria d’aparèixer “suspèn”.
Podriem escriure la fórmula directament o fer ús de l’autopilot. Noteu que les dades van dins un parèntesi, que cada paràmetre va separat per un “;” i que les dades de text van entre cometes.

Tot i que hem dit que aquesta funció condicional admet un criteri o condició i dos valors, podem treure “més suc” perquè aquests valors no cal que siguin fixos, també poden ser fórmules o condicions múltiples col·locades com arguments. Un cas típic seria el següent, adjudicar qualificacions globals als nostres alumnes segons les notes.
No cal engegar el pilot, Podem escriure directament a la barra de funcions, amb cura per no deixar-nos res. Observeu com hem ampliat la funció, però també que l’operació és bastant intuïtiva:
=SI(B12<5;”insuficient”;SI(B12<=6;”suficient”;SI(B12<7;”bé”;SI(B12<9;”notable”;SI(B12>=9;”excel·lent”)))))

Funciones anidadas

Gener 27, 2009

Con OpenOffice Calc es posible introducir una función dentro de otra y utilizar el valor resultante de una función como parámetro de otra. El orden de preeminencia por el que se llevarían a cabo los cálculos sería de dentro hacia fuera, el más anidado sería el que primero se calcularía, y la primera de las funciones la última.

A continuación se muestra un ejemplo en el que se anidan dos funciones, la de suma y la de promedio. El objeto de esta fórmula es sumar un rango de celdas y a la propia suma añadirle además el promedio de este rango:

=SUMA(PROMEDIO(A1:A10);A1:A11)

En primer lugar se resuelve el promedio del rango y a continuación se le suma el rango.

Función para calcular mínimos, máximos y contar

Gener 27, 2009

OpenOffice Calc permite, de una forma automática, hacer varios cálculos estadísticos sobre los datos de los que dispone, así por ejemplo, se pueden utilizar las siguientes funciones:

• Máximo. Calcula el valor más alto dentro de una lista de datos numéricos. Su sintaxis es la siguiente: =MÁX(Núm1; Núm2;…) Puede pasarle como argumento a esta función una lista de números, la referencia a celdas o un rango, y devolverá el valor más alto.

• Mínimo. Sirve para lo contrario que la función anterior. Da como resultado el número menor de una serie. =MÍN(Núm1;Núm2;…) Puede pasarle como argumento a esta función una lista de números, la referencia a celdas o un rango, y devolverá el valor más bajo.

• Contar. Esta función entrega la cantidad de números que contiene un rango. Es importante recordar a la hora de utilizar esta función que SOLO tiene en cuenta las celdas que contienen números, ya que, de contener texto u otro tipo de datos las pasa por alto. =CONTAR(Valor1;Valor2;…)

Función para calcular el promedio

Gener 27, 2009

La función promedio resulta de gran utilidad a la hora de calcular la media aritmética de una serie
de números (por ejemplo las notas de una asignatura). Esta función se introduce del siguiente modo:

=PROMEDIO(n1;n2;…n)

El rango de datos que va entre los paréntesis, y sobre el que se va a calcular el promedio
(parámetros), son ingresados automáticamente al seleccionarlos con el ratón.

Activitat 3.5.1

Gener 21, 2009

Obriu un full, inseriu 3 funcions de cinc categories diferents (15 funcions en total).  Heu d’emprant l’assistent de funcions. Es tracta de familiaritzar-se amb els noms, conceptes i mecànica.

3.5.1 Introducció a les fórmules

Gener 21, 2009

Una funció és una fórmula ja preparada pel programa que permet fer càlculs, tant amb nombres com amb paraules, i produir un resultat estalviant temps. Les més bàsiques, i que emprem amb més freqüència, són aquelles que ens faciliten fer sumes, mitjanes, percentatges, contar, comprovar si es compleixen certes condicions o valors…

Algunes funcions poden fer referència a una cel·la: =ARRELQ(H4), per calcular l’arrel quadrada del número de la casella H4, i d’altres prendre com a paràmetre un rang: =SUMA(C5:C18), per calcular la suma dels valors continguts dins aquest, per exemple. També hem de saber que els valors acceptats per les funcions reben el nom d’arguments.

A l’ajuda del programa trobarem (agrupat en categories) el llistat, amb una explicació prou detallada, de totes les disponibles.

Podem inserir les funcions directament amb el teclat o posant en marxa l’Autopilot auxiliar de funcions, fent clic damunt la icona amb una ‘f’ de la barra de fórmules (o pulsant Control+F2). Per veure aquesta barra hem de tenir-la activada al menú Visualitza, Barra de fórmules.